Nohi havia a València dos cames com les teues, amb la viva alegria de la virginitat. Sempre venies, mai no arribaves del tot, i jo et volia així, i jo ho volia així: nasquí per aguardar-te, per veure com venies. Inútilment Recórrec els crepuscles, les nits.
Gyctgquins referents elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest poema? tenen relació amb el marc
Antologiade segon de batxillerat de literatura catalana els amants no hi havia valència dos amants com nosaltres. feroçment ens amàvem del matí la nit. tot ho
Aquestestres versos, que reflecteixen un amor únic i irrepetible, són l ́afimració hiperbòlica “No hi havia a València dos amants com nosaltres”, repetit a l ́inici i al final, i l ́autoreivindicació categòrica que tancael poema orgullosament, a la manera del mestre Ausiàs, “car d ́amants com nosaltres en són parits benpocs”.
Nohi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. Vicent Andrés i Estellés (1924-1993) Foto: Marco Sacco.
NO hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos.
Quèvoleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a Vàlencia dos amants com nosaltres, PROJECTEFORMENTERA Aquesta etiqueta del nostre blog ens servirà per a treballar el nostre projecte sobre Formentera, en aquest curs que iniciem ara, estudiarem, treballarem i indagarem sobre la tradició i cultura oral a la menor de les pitiüses. No hi havia a València dos amants com nosaltres.» Un poema encès de Vicent Andrés Estellés, que va néixer fa 97 anys. meWp.
  • uptsvw6hgn.pages.dev/537
  • uptsvw6hgn.pages.dev/847
  • uptsvw6hgn.pages.dev/526
  • uptsvw6hgn.pages.dev/64
  • uptsvw6hgn.pages.dev/292
  • uptsvw6hgn.pages.dev/693
  • uptsvw6hgn.pages.dev/243
  • uptsvw6hgn.pages.dev/473
  • uptsvw6hgn.pages.dev/128
  • uptsvw6hgn.pages.dev/852
  • uptsvw6hgn.pages.dev/531
  • uptsvw6hgn.pages.dev/152
  • uptsvw6hgn.pages.dev/419
  • uptsvw6hgn.pages.dev/998
  • uptsvw6hgn.pages.dev/679

    • no hi havia a valencia dos amants com nosaltres